Aquestes últimes setmanes diversos ports esportius del Mediterrani han copat el focus mediàtic protagonitzant articles de diari en el qual es relata la retenció de “mega-iots” d’oligarques russos per part de les autoritats. El motiu no és altre que la possible aplicació de les mesures restrictives que la Unió Europea ha adoptat en resposta a la crisi a Ucraïna. En aquesta nota, analitzarem el perquè de les mesures, així com les seves conseqüències per als ports esportius espanyols.
L’ORIGEN I L’ABAST DE LES MESURES
Si bé l’allau de notícies relacionades amb l’aplicació de les mesures de la UE ha començat a partir de l’agressió militar russa de 2022, aquesta classe de mesures tenen el seu origen a la invasió de la península de Crimea el març de 2014, en la que la UE va adoptar una sèrie de sancions econòmiques i diplomàtiques contra el gegant eurasiàtic (Decisió 2014/145/PESC del Consell, i Reglament (UE) Nº 269/2014 del Consell).
Cal destacar la iniciativa europea d’imposar restriccions en matèria de viatge, així com la immobilització d’actius a “persones responsables d’accions que menyscabin la integritat territorial, la sobirania i la independència d’Ucraïna”. Doncs bé, el concepte de “persones responsables” no és gaire esclaridor, i al seu Reglament Nº 269/2014 la UE ha establert un llistat de persones i entitats a les quals aplicar les mesures. Aquesta llista ha anat estenent-se a mesura que la situació a Ucraïna s’agreujava i la Rússia incomplia els Acords de Minsk.
En un principi, davant l’annexió de Crimea i el suport per part de Putin de les regions independentistes de Donetsk i Luhansk, la llista de persones i entitats apuntava únicament a alts funcionaris i membres de l’executiu que propiciaren l’esmenada situació. No obstant això, amb la recent agressió militar, la llista s’ha anat incrementant castigant també a oligarques russos que suporten directa o indirectament al Kremlin, en un intent de pressionar al Govern de Putin per a que cessi les hostilitats. Avui dia, l’última actualització data de 15 de març i amplia el llistat a 893 persones i 65 entitats (Decisió 2022/429/PESC del Consell). L’aplicació de les mesures està prevista fins al 15 de setembre de 2022, però res impedeix que com s’ha anat fent fins ara la llista s’ampliï i les mesures es prorroguin si l’agressió russa continua la seva escalada.
EL CONTINGUT DE LES MESURES
L’article 2 del Reglament Nº 269/2014 de la UE estableix que s’immobilitzaran tots els fons i recursos econòmics la propietat, tinència o control de la qual correspongui a persones físiques o jurídiques, entitats o organismes associats a elles que figurin a l’annex I (la llista).
Doncs bé, aquesta mateixa regulació defineix com a “recursos econòmics” els actius de tota classe, tangible o intangibles, mobles o immobles, que no siguin fons, però que puguin utilitzar-se per a obtenir fins, béns o serveis, la qual cosa inclou als vaixells.
L’AFECTACIÓ ALS PORTS ESPORTIUS ESPANYOLS
En aquests últims anys s’ha incrementat l’afició per part dels oligarques russos de fondejar a aigües espanyoles. Atrets pel bon temps, la varietat cultural i la gastronomia, no és estrany trobar al port de Barcelona o de les Balears diversos iots de valor milionari.
Aquestes embarcacions estan ara sota la lupa de les autoritats, donat que la majoria d’elles no llueixen bandera russa, i en molts casos estan a nom de societats pantalles domiciliades a paradisos fiscals. Per aquesta raó, les autoritats competents espanyoles procedeixen a la “immobilització provisional”, sol·licitant informació als ports sobre aquestes embarcacions, en les que se sospita que els propietaris, directa o indirectament, puguin formar part de la llista de persones que va actualitzant-se amb les successives Decisions PESC.
La remissió d’aquesta informació per part dels ports és obligatòria. De fet, el Reglament estableix que queda prohibida i és sancionable la participació de manera conscient i deliberada en accions l’objecte o efecte de les quals sigui eludir les mesures. Amb això, les autoritats procedeixen a aplicar la doctrina de l’aixecament del vel, per dilucidar la vertadera titularitat dels “mega-iots”.
SUPORTAR EL COST DE LA IMMOBILITZACIÓ
Aquesta situació pot resultar desfavorable per les empreses concessionàries de ports esportius, que es troben a la delicada situació d’haver de suportar la immobilització dels vaixells dels seus clients, així com la consegüent ocupació indefinida dels amarratges. A més, existeix el dubte de saber si podran cobrar les factures emeses als seus clients russos ara que els seus fons i recursos econòmics han estat immobilitzats.
En aquest sentit, l’article 6 del Reglament preveu que, quan un pagament sigui degut per part d’una persona física o jurídica, entitat o organisme que figuri a l’annex I en virtut d’un contracte subscrit per la persona física o jurídica, entitat o organisme en qüestió, o d’una obligació que li fos aplicable, abans que la dita persona física o jurídica, entitat o organisme s’hagués inclòs a l’annex I, les autoritats competents dels Estats membres podran autoritzar, en les condicions que considerin apropiades l’alliberació de determinats fons o recursos econòmics immobilitzats. De la mateixa forma, s’estableix que els Estats membres podran autoritzar l’alliberació de determinats fons o recursos econòmics per a destinar-los al pagament d’honoraris professionals; o el pagament de taxes o despeses ocasionades per serveis ordinaris de custòdia o manteniment de fons o recursos econòmics immobilitzats (article 4). Tanmateix, també podrà autoritzar-se l’alliberació per al pagament de quantitats fixades a resolucions judicials o administratives.
CONCLUSIONS
Durant aquest mes de març les autoritats han procedit a immobilitzar diversos iots amarrats a ports espanyols la propietat dels quals és o se sospita que està relacionada amb persones o societats incloses a la llista de persones a les quals s’aplicaran les restriccions esmenades. Davant d’aquesta situació, els ports estan obligats a prestar col·laboració a les autoritats competents en el seu esforç d’aixecar el vel i conèixer al vertader propietari de l’embarcació, sense obviar les obligacions de confidencialitat a les que també estan subjectes.
Per altra banda, davant la falta d’indicacions de l’Administració, tot indica que les concessionàries del port hauran de fer-se càrrec de les despeses derivades dels vaixells que es troben als seus amarratges. Nogensmenys, a l’empara del Reglament (UE) Nº 269/2014, podran repercutir aquest cost als propietaris de l’embarcació, els actius dels quals podran descongelar-se per fer front al pagament d’aquestes obligacions.
L’agressió militar il·legítima de Rússia contra Ucraïna ha desencadenat la imposició de mesures restrictives individualitzades sense precedents a l’ordenament jurídic europeu. Es tracta d’un paradigma completament nou en el que els operadors jurídics han d’actuar amb cautela salvaguardant els seus drets.
