La crisis sanitària provocada per la pandèmia de COVID-19 ha afectat substancialment a l’escenari econòmic mundial. Des de llavors, el Govern ha posat en marxa un conjunt mesures i d’ajuts pels sectors més perjudicats amb la voluntat de minimitzar l’impacte negatiu d’aquesta crisis, així com permetre que les diverses activitats econòmiques del país puguin seguir operant dins del mercat.
Els sectors turístics, hotelers i comercials han sigut els més afectats per les mesures de contenció de la pandèmia, i per això, les autoritats públiques, mitjançant l’aprovació del Real Decret-llei 35/2020, han tractat de pal·liar els efectes negatius recopilant diverses mesures d’ajut amb caràcter urgent en una norma amb rang legal.
Si bé és cert que els ports esportius poden emmarcar-se dins d’aquests sectors, en l’actualitat existeixen dubtes sobre si aquesta norma els hi podia ser d’aplicació. Això es deu al fet que l’habilitació per explotar els ports esportius no es basa en un títol possessori o d’ús de caràcter privat, sinó que s’atorga a través d’un concurs públic i mitjançant concessió administrativa, constituint una relació jurídico-pública entre l’empresa explotadora i l’Administració. Mentrestant, el Real Decret-llei s’articulava sobre la base que la relació que avalava la seva aplicació era de caràcter estrictament privat, com ho podien haver estat els contractes d’arrendament entre l’empresa explotadora i els inquilins dels locals del port.
En aquest sentit, la normativa establia que, als locals d’arrendament destinats a un ús diferent al de l’habitatge, com es el cas dels locals de negoci, l’arrendatari podia demanar a l’arrendador que, o bé reduís temporalment l’import de la renta, o bé se l’aplacés el seu pagament.
No obstant, per a que aquestes mesures fossin d’aplicació, era necessari acreditar que l’arrendatari complia amb els requisits establerts al mencionat text. Aquestes condicions es dirigent a provar la efectiva i concreta afecció al negoci desenvolupat al local arrendat que tinguessin com a causa directa l’adopció de les mesures de contenció de la pandèmia durant el segon estat d’alarma de 25 d’octubre de 2020, bé per la caiguda dràstica dels seus ingressos econòmics, bé pel tancament obligatori del local.
Aquesta relació causal pot ser difícil de provar en els casos dels locals dels ports esportius, doncs es durant la temporada alta de primavera-estiu quan la seva activitat funciona a ple rendiment, tancant els locals en molts casos durant la temporada baixa a la tardor i l’hivern. En aquest sentit, els arrendataris han de provar que el tancament de la seva activitat no es deu a una elecció purament empresarial, sinó que té com a causa l’adopció d’alguna de les mesures previstes per l’estat d’alarma.
A dia d’avui, el repte que presenta el Real Decret-llei 35/2020 es el relatiu a la responsabilitat derivada de la indeguda aplicació de les mesures d’ajut, prevista a l’article 5 del propi text legal. Aquest precepte estableix que si l’arrendatari, de forma contraria a la bona fe contractual, va sol·licitar que se li apliqués una de les mesures sense estar immers en la situació econòmica que habilitava la seva adopció, haurà de respondre en la actualitat dels costos que s’haguessin pogut ocasionar indegudament a l’arrendador, dels danys que se li hagin causat, i sens perjudici de les responsabilitats que poguessin ser apreciades en altres ordres jurisdiccionals –com podria ser, per exemple, un delicte de fals testimoni a l’ordre penal–.
Per últim, haurà d’atendre’s al fet que Ports de l’Estat i les Autoritats Portuàries estan pendents d’emetre un pronunciament sobre l’aplicabilitat del Real Decret-llei als locals i arrendaments que es trobin dins del port esportiu en atenció a la especialitat de les seves característiques i de la seva concreta regulació, essent rellevant a efectes d’apreciar eventuals casos de responsabilitat civil contractual i, inclús, de responsabilitat patrimonial.
