De conformitat amb el que es preveu al Conveni de Ginebra del 12 de Març del 1999 i el seu Instrument d’Adhesió a Espanya, en vigor des del 14 de setembre de 2011, així com la recent Llei 14/2014, del 24 de juliol, de Navegació Marítima, que regulen l’embargament preventiu de vaixells per a l’atenció de crèdits marítims, el Tribunal de l’Estat on es troba el vaixell ostenta la potestat de travar l’embargament d’un vaixell en virtut d’un crèdit marítim. Per això, serà suficient la simple al·legació del crèdit marítim, les causes que el motiven, i s’ haurà d’acordar la mesura sol·licitada sense necessitat de proves indiciàries previstes als articles 728 i 732.2 de la LEC.
Com estableix la pròpia Llei d’Enjudiciament Civil, la finalitat de la mesura cautelar sol·licitada és la d’assegurar l’efectivitat de la tutela judicial i així evitar que el vaixell surti de port sense liquidar prèviament les despeses derivades dels crèdits per drets de port, de canal i d’altres vies navegables i practicatge, contra el propietari, l’arrendatari sense dotació, el gestor o el navilier del vaixell que estan garantits amb un privilegi marítim sobre el vaixell.
